CAS ECG 30- 1) HISTÒRIA CLÍNICA
  • Home de 52 anys que porta aquest ECG fet en revisió d’empresa.
  • La mare va morir als 63 a. Va presentar clínica compatible amb insuficiència cardíaca durant 2-3 anys i comenta que “se li feia liquid als pulmons”
  • Tractament:
    • Furosemida 40 mg 1-0-0
    • Carvedilol 6,25 1-0-1
  • Motiu de consulta:
    • Té dispnea d’esforç que ha millorat una mica amb el tract. pautat. 
CAS ECG 30- 2) ECG

CAS ECG 30- 3) DIAGNÒSTIC

PREGUNTES a la Dra. Vanessa Martínez, cardiòloga:

  • Es realitza ECO i Cardio resonància amb el resultat de miocardiopatia dilatada amb F.E. 40 %, descartant-se la etiologia isquèmica amb el contrast amb gadolini a la cardio-resonancia. -Explica que, en efecte, fa uns mesos que té dispnea d’esforç i no pot portar el pas de la seva dona al caminar. Sense episodis de dispnea paroxística nocturna.
  • No ha tolerat el vasartan 160 amb hidroclorotiazida i ara está amb furosemida 40 mg., boi-k i carvedilol 6,25 dos al día, amb lleugera milloría clínica.
  • La pregunta es: Quin pronòstic té i quina sequència terapèutica es la apropiada?
  • La seva mare va morir relativament jove, als 64 anys, amb clínica de 2-3 anys de duració compatible amb insuficiència cardíaca, ” se li feia liquid als pulmons “

INTERPRETACIÓ DEL CAS:

  • L’ECG ens mostra un RS amb un BBEHH complert. El BBEHH es pot asociar de forma freqüent a cardiopatía estructrual, i en aquest cas es correspón a una miocardiopatía dilatada.
  • L’Ecocardiograma ens mostra un ventricle esquerre dilatat amb disfunció ventricular moderada (FE 40%) sense valvulopatíes que justifiquin la miocardiopatía.

  • La C-RMN ens descarta cardiopatía isquèmia com a causa de la miocardiopatía per les imatges observades en la distribució del Gadolini, no obstant l’òptim és realitzar una coronariografia diagnòstica ja que és la prova prínceps per a descartar patología coronària.

  • Donat els antecedents familiars del pacient, probablement la seva mare ja estava afectada per la mateixa malaltia (a recordar que la miocardiopatía dilatada idiopàtica té una carrega genètica important).

  • Idealment el pacient hauria de portar un IECA o ARA-II, un antagonista de l’aldosterona (espironolactona o eplerenona) i betabloquejants a les dosis màximes tolerades (idealment que permetin assolir FC en repos entre 55 i 60 bpm).

  • Si no va tolerar el valsartan + hidroclorotiazida cal assejar dosis més baixes ( 80mg) o bé canviar el fàrmac (enalapril, ramipril, losartan…). Alhora la furosemida nomès s’ha de donar si el pacient té signes de congestió (edemes, redistribució vascular, ortopnea…), doncs els diurètics NO milloren el pronòstic, només els símptomes. Probablement la dispnea bé donada per la disfunció ventricular i no per la congesitó.

  • El pronòstic de la miocardiopatía dilatada és dolent. Es diu que el 70% dels afectats moren als 5 anys des de l’inici dels símptomes (sense tractament).  Si amb el tractament òptim continua simptomàtic i la FEVI baixa més, (< 40%) cal plantejar-se la indicació de teràpia de resincronització +/- DAI.

Enllaç Bloqueig de branca esquerra

CASOS CLÍNICS AMB ECG:

01020304050607080910111213141516171819
202122232425262728293031